El 24 de gener la Conxita, la nostra secretària de
sempre, ens va deixar definitivament degut a una curta i agressiva malaltia. El
dia de la cerimònia tot l’ equip d’ ENERGIMED vàrem ajuntar-nos i llegírem
aquest text que ara volem compartir amb vosaltres :
Quan la Conxita va començar a treballar amb nosaltres estava
embarassada de pocs mesos del Adrià , per tant deu fer uns 30 anys . Llavors només érem dues acupuntores a la petita consulta
del carrer Bruc que separava camilles amb cortines i que havíem començat al desembre
del 1986 , la Fina Viñas i la Isabel
Giralt.
Fer acupuntura en aquell temps era arriscat, estrany, extraordinari
i també una mica snob així que la consulta s’ ens va omplir de seguida de
persones obertes i sobretot del món de la faràndula i de l’ art. Va ser una època
divertida i de molta feina i empenta, una època de creixement que no haguéssim
pogut fer sense la Conxita i que vàrem compartir amb ella. Ella ens va ajudar a
tirar endavant i quan ens vàrem fer prou
grans vàrem marxar cap a la plaça Tetuan i després a la Diagonal i ara, on som, al centre de Barcelona. Amb la Conxita
Burriel i també en els darrer trasllat amb la Rosa Mañas ens recordem amunt i
avall per la Gran Via portant les coses per fer els trasllats.
La Conxita sempre estava disposada a treballar. Si algun
dia tenia febre o mal de cap , prenia un paracetamol i venia a treballar com si
res i si havia d’anar a algun encàrrec personal sempre procurava fer-lo a les
estones en les que no treballava.
En aquests 30 anys que ha estat amb nosaltres mai va
agafar la baixa fins ara. I fins i tot fa
poc, quan ja estava malalta, es resistia a
fer-ho i ens deia que quan l’ operessin tornaria de seguida. Va ser a la
consulta fins el dia 1 de desembre però, tot i així,
a partir d’ aquell dia i des de casa ens ajudava amb tot el que podia per
wasap o telèfon, ja estant ben malalta.
Aquests dies que alguns pacients han sabut que estava de
baixa hem estat conscients de com d’ unida estava a ells, de com els escoltava i de com se l’ estimaven . Abans i després
dels tractaments parlaven de tot , de fills, de marits , de nets, de pares , de pisos, de feines … ella tenia memòria
per tot i els preguntava un altre dia com havia anat això o allò. Si nosaltres
no recordàvem el nom d’ una pacient li dèiem a ella i ella sempre el trobava: Sí , deia, aquella que tenia la mare que vivia a Sants…o
aquella que tenia una filla a Londres. Recordava tots els detalls.
Avui estem aquí algunes de les companyes i a la vegada amigues,
que treballàvem amb ella. A totes ens ha quedat un buit molt gran. I no obstant ens queda el seu ordre, els seus emails, la
seva lletra en els arxius, les factures ben arxivades, el seu record. Ens queda la seva seguretat i empenta, la seva
energia. Avui volem acompanyar a la família i també ens sentim família.
Conxita , la consulta s’ ens ha fet gran gràcies a tot el
que tu ens vares donar: a la teva feina, a la teva paciència, a la teva
puntualitat, a la teva perseverança, a la teva memòria. Avui que ens deixes
definitivament, t’ ho volem agrair. Hem
vingut a acomiadar-nos però també a dir-te que no et volem dir adeu, seguiràs
amb nosaltres per sempre perquè t’ estimem.
Gràcies per tot , Conxi !!
