ENERGIMED

ENERGIMED

dijous, 30 de gener de 2020




El 24 de gener la Conxita, la nostra secretària de sempre, ens va deixar definitivament degut a una curta i agressiva malaltia. El dia de la cerimònia tot l’ equip d’ ENERGIMED vàrem ajuntar-nos i llegírem aquest text que ara volem compartir amb vosaltres :

Quan la Conxita va començar a treballar amb nosaltres estava embarassada de pocs mesos del Adrià , per tant deu fer uns 30 anys . Llavors només érem dues acupuntores a la petita consulta del carrer Bruc que separava camilles amb cortines i que havíem començat al desembre del 1986 , la Fina Viñas i la Isabel Giralt.

Fer acupuntura en aquell temps era arriscat, estrany, extraordinari i també una mica snob així que la consulta s’ ens va omplir de seguida de persones obertes i sobretot del món de la faràndula i de l’ art. Va ser una època divertida i de molta feina i empenta, una època de creixement que no haguéssim pogut fer sense la Conxita i que vàrem compartir amb ella. Ella ens va ajudar a tirar endavant  i quan ens vàrem fer prou grans vàrem marxar cap a la plaça Tetuan i després a la Diagonal i ara, on som, al centre de Barcelona. Amb la Conxita Burriel i també en els darrer trasllat amb la Rosa Mañas ens recordem amunt i avall per la Gran Via portant les coses per fer els trasllats.

La Conxita sempre estava disposada a treballar. Si algun dia tenia febre o mal de cap , prenia un paracetamol i venia a treballar com si res i si havia d’anar a algun encàrrec personal sempre procurava fer-lo a les estones en les que no treballava. 

En aquests 30 anys que ha estat amb nosaltres mai va agafar la baixa fins ara.  I fins i tot fa poc, quan ja estava malalta, es resistia a fer-ho i ens deia que quan l’ operessin tornaria de seguida. Va ser a la consulta fins el dia 1 de desembre però,  tot i així,  a partir d’ aquell dia i des de casa ens ajudava amb tot el que podia per wasap o telèfon, ja estant ben malalta.

Aquests dies que alguns pacients han sabut que estava de baixa hem estat conscients de com d’ unida estava a ells, de com els escoltava  i de com se l’ estimaven . Abans i després dels tractaments parlaven de tot , de fills, de marits , de nets,  de pares , de pisos, de feines … ella tenia memòria per tot i els preguntava un altre dia com havia anat això o allò. Si nosaltres no recordàvem el nom d’ una pacient li dèiem a ella i ella sempre el trobava:  Sí , deia,  aquella que tenia la mare que vivia a Sants…o aquella que tenia una filla a Londres. Recordava tots els detalls.

Avui estem aquí algunes de les companyes i a la vegada amigues,  que treballàvem amb ella. A  totes ens  ha quedat un buit molt gran. I no obstant  ens queda el seu ordre, els seus emails, la seva lletra en els arxius, les factures ben arxivades, el seu record. Ens queda la seva seguretat i empenta, la seva energia. Avui volem acompanyar a la família i també ens sentim família. 

Conxita , la consulta s’ ens ha fet gran gràcies a tot el que tu ens vares donar: a la teva feina, a la teva paciència, a la teva puntualitat, a la teva perseverança, a la teva memòria. Avui que ens deixes definitivament, t’ ho volem agrair. Hem vingut a acomiadar-nos però també a dir-te que no et volem dir adeu, seguiràs amb nosaltres per sempre perquè t’ estimem.


Gràcies per tot , Conxi !!